NOS


NOS





---------------------fi



Amics de la pols del Camí.
Amics del pols de les estrelles.
Amics de assentades a  voreres
plenes d'arrodonides pedres.

Amics de taules rodones,
amb xarrades disteses.
Amics de taules mal fetes,
amb actituds acalorades i punxents.

Amics de parla fàcil ,
amics de poques lletres..
Amics amb mons imaginaris,
que, potser es així. no?  com els mons es creen?.

Amics de fa molts anys,

i altres que avui, d'amics ells  s'és fan.
Amics de temps perduts,de temps endarrere.
que els trobes amb una senyal que abans feien.

Amics de la rosada del matí,
amics de migdiades ardents.
Amics de tardors rogenques,
amics de fogates de nit.

Però ... d'amics , amics, en queden pocs en el record,
perquè el Camí del Temps ho engoleix tot, Tot.
I, abans de que els amics  s'esvaeixin, hauries de posar-los en el Cor.
Allí! Allí! El CorOn ni el Temps entrar-hi pot  ¡¡¡¡*


------------------------------------fi



Tot i saber grans retalls de futurs, com si fos un passat,
ens fem creus del terrible moment actual.
Com poden reaccionar així els sers humans!
Són encara primitius, però sabem que maduraran.
Perquè veiem, d'aquest futur, retalls molt mes enllà,
i ho sabem així: Maduraran! Sí, ho faran! Encara que ... tardaran!
Sa sang, molta sang, pels patis i carrers de la santa ciutat es pot trobar,
i com que encara hi han sers que tot aquest fet els ha colpat,
d’una manera o altra l’han recollit com a tresor.
Perquè de veritat ho és. És un tresor molt apreciat!
El cos és mort, però és Viu lo més important: Amor Viu que al temps ha transcendit.
Es l'energia més gran que en un cos ha sigut posat,
l'energia més subtil que a un cos ha transformat,
i que ara, passeja per la Terra  I parla i menja com qualsevol humà,
encara que, tan sols per un poc temps els hi Hem deixat!
Ja sabem que eix fet no ho comprendran,
ni tan sols el llençol ensangonat, però comprendre no és lo més important.
Què és lo que realment Ens importa? Doncs "El Donar".
I perquè Hem ideat tot aquest "enrenou"? Portem programant-ho eons intemporals,
i volem que sigui, i per sempre, "el Fet més humà",
i que la Terra ho visqui com un record que no es pot esborrar¡
O haurieu de recordar com un "Viure en Veritat"!
Ho sabem com Etern Present, el Temps raó Ens donarà,
ja que...que són seixanta tres mil milions de segons per Nosaltres, ...  l'Eternitat!



---------------------------fi



A que sí!
A que m'agarro!  A que ho faré?
Sí, però ... a què m'agarro?
Sí,  a què?  A què?

Tot és entendre el Subjecte!
El Subjecte de Ser!
     Del meu Ser, del seu,
      del teu, del Tot nostre! L'Esser!

Tot és entendre el Subjecte!
      I ... no hi ha res més.
      I ... anar vivint.
                      Vivint!

Vivint, com sigui:
   en eixa Terra, o al Sol, o més enllà,
     o a l'altra, o als estels. O Allà, als Entre-Temps,
     allí on els estels neixen d'aquelles mares de pols que venen de Fora del Temps,

 i que venen a viure des d'aquella unió amb la Xarxa, la Mare, la Primària.
          (((( Ja que això és  Ser Subjecte! ))))
 La Xarxa que ho envolta tot Tot,
         i sempre sempre, sempre ens dona un "petit brot",  al renéixer.

I, ara, em diu:  menja poc, respira, respira, descansa i gaudeix.
I omple't de Llum, i fes-ho "en gros",  ja que sempre tornes:
     ja sigui al teu llit, al tornar del son,
     ja sigui al tornar de l'Esperit, estimant-ho Tot!

-----------------------------------------------------------------------------