divendres, 23 de febrer de 2018

FÍ! A QUE SÍ!

Fí!  A que sí!
A que, al Fí, m'agarro!  A que ho faré!
Sí, però ... a què m'agarro?
Sí,  a què?  A què?

Tot és entendre el Subjecte!
El Subjecte de Ser!
     Del meu Ser, del seu,
      del teu, del Tot nostre! L'Esser!

Tot és entendre el Subjecte!
      I ... no hi ha res més.
      I ... anar vivint.
                      Vivint!

Vivint, com sigui:
   en eixa Terra, o al Sol, o més Enllà,
     o a "l'altra", o als estels. O Allà, als "Entre-Temps",
     alla, on els estels neixen d'aquelles "mares de pols" que venen de Fora del Temps,

 i que venen a viure des d'aquella unió amb la Xarxa, la Mare, la Primària.
          (((( Ja que això és  Ser Subjecte! ))))
 La Xarxa que ho envolta tot Tot,
         i sempre sempre, sempre ens dona un "petit brot",  al renéixer.

I, ara, em diu:  menja poc, respira, respira, descansa i gaudeix.
I omple't de Llum, i fes-ho "en gros",  ja que sempre tornes:
     ja sigui al teu llit, al tornar del son,
     ja sigui al tornar de l'Esperit, estimant-ho Tot!