divendres, 15 de desembre del 2017

Donar-se’n compte!


                                                   Vet aquí un conte: El donar-se’n compte!

                                                  En mig de la foscor hi visc
                                                 i, no veure-hi gaire, és trist, molt trist.

                                                La meva petita i etèria llum,
                                               ara dèbil, no arriba tan lluny.

                                             Poca cosa més  puc fer.
                                           Tan sols  dir a la persona de la meva  vora
                                          que el meu interruptor de llum és com una joia

                                         i li vull ensenyar on, dins meu, és troba.
.
                                       Aleshores, ella, que el seu busqui,
                                     i  que el trobi, i que s’il·lumini,
                                    i, tot just després, un petit primer pas doni.

                                   Només un petit pas,
                                  ensenyant-lo, com jo l'hi he fet, al del seu costat.

                                Perquè la Joia de Llum
                               la portem tots dintre,
                             dins nostre, en algun racó;
                            potser darrera d’algun moble,
                          o potser es troba al sostre,
                       tot traient algun plafó.
                     Potser sota l'escarxofada  cadira,
                   o davall de sa polsosa catifa.

               Vet-t'ho aquí, cadascú s’ho sap!
            Tot és anar baixant fins al cor, i des del cap!