Tot
i saber grans retalls de futurs com si fos un passat,
ens
fem creus del terrible moment actual.
Com
poden reaccionar així els sers humans!
Són
encara primitius, però sabem que maduraran,
perquè
veiem, d'aquest futur, retalls molt mes enllà
i ho
sabem així: Maduraran, sí, ho faran! Encara que ... tardaran!
Sa
sang, molta sang, pels patis i carrers de la santa ciutat es pot trobar,
i
com que encara hi han sers que tot aquest fet els ha colpat,
d’una
manera o altra l’han recollit com a tresor;
perquè
de veritat ho és, un tresor molt apreciat!
El
cos és mort, però és Viu lo més important: Amor Viu que al temps
ha transcendit,
l'energia
més gran que en un cos ha sigut posat,
l'energia
més subtil que a un cos ha transformat,
i
que ara passeja per la Terra, i parla i menja com qualsevol humà,
encara
que tan sols per un poc temps els hi Hem deixat!
Ja
sabem que eix fet no ho comprendran,
ni
tan sols el llençol ensangonat, però comprendre no és lo més
important.
Què
és lo que realment Ens importa? Doncs "El Donar".
I
perquè Hem ideat tot aquest "enrenou"? Portem programant-ho eons
intemporals,
i
volem que sigui, i per sempre, "el Fet més humà",
i
que la Terra ho visqui com un record que no es pot esborrar,
i
que ho recordi com un "Viure en Veritat"!
Ho
sabem com Etern Present, el temps raó Ens donarà,
ja
que...que són seixanta tres mil milions de segons per l'Eternitat!
