diumenge, 25 d’agost de 2013

LES TRES MARIES

Les tres Maries ¡
Tan pies ,tan seves,
tan posades ,tan polides ¡
Entre elles , de llum se abastien ¡

Després de veure-ens no ens diem res mes.
Les mirades basten ,les paraules sobren , 
Però ,si n’hi hagués , no molestarien.



Volant estem.
Viatgem en el espai .
En un temps mes proper,
Futurs passats que no hi son mai .

Si em miro en els teus ulls ,
et veig a tu mirant-me en els meus.
Ens veiem els dos junts 
com si en un sol ull ens quedem.



En el fluir de les coses,entre elles intercanvien essències
i moltes , moltes  vivències, 
que son retorn al origen de tot plegat .
Sentin-se dins , deixar-se anar .

Quatre mónades hi ha :
Tres per estimar 
i una per ser estimada.
Tres eren . La que falta ,a on la tinc que anar a buscar ?
Podria ser que ,el que observa i compta , comptat està ?





diumenge, 18 d’agost de 2013

QUAN DEIA ,DE SIMILAR MANERA ,


Quan deia ,de similar manera,
Frederic ,el meu amat ,
Deu no existeix “, ferma sentencia,
raó tenia : Es veritat ¡

Li va faltar dir ,solament, dues paraules mes: " Deu es ¡ "
Entenem la diferencia ?
L'Existència ,del Temps depen . 
En canvi ,l'Essència es fora del Temps .

Deu es !   I , Essent ...
deixa que ses criatures existeixen.
Criatures com ara : el Espai i el mateix Temps,
inclòs la Terra i nosaltres mateix.

Quan nosaltres entenem ,
com si fos un passatemps ,
la doble vessant del Temps ,
aleshores  comencem a assimilar la noció de Deu.

Però ,ull ! No et passis !
No et creguis res de res !
Tens que sentir que saps que el Temps deixa pas al Ser !
Ja ho he dit abans el fer passar-temps ?.

Mossega't  tes pensaments ,
i deixa que Deu t'emporti amb Ell !
Mira'l a la cara i en el seu vidriós ull saps que ja hi ets !.
Siguis !  . Siguis tu mateix !







VUIT BUITS


Vuit buits.
Molt a esbrinar .
Res a dir.

No veure res.
No parlar .
Només escoltar.

Desperts som.
Per això ens estimem .
I juguem .

Tu tens raó .
Si te la dono , jo també.
I si no ?

No tens raó .
Si no te la dono ,erraré.
Tinc raó ?

Tenim raó
al dir que els dos errem ?
Pot ser si !

No tenim raó
al dir que un no en te ?
Pot ser no !

No et capfiquis !
Jo no en tinc,
i tu també !






divendres, 16 d’agost de 2013

UN VESPRE AMB VOLGUDA MARINADA


Un vespre ,amb volguda marinada,
d’un dia d’estiu ,amb calorosa migdiada,
a la festa d’uns amics vaig fer cap.
La fan tots els anys ,de això en fa uns quants, i sempre hi soc convidat.

Els vaig saludant ,ja que els conec. A tots gairebé.
A molts els veig un cop al any ,aquest dia només.
A altres tan sols 3 o 4 cops ,a tot fer.
Ah !  L'estiuenca festa no es fa al meu poble ,si no a un altre indret.

Després de moltes xerrades , i birres i olives, toquen les 10 de la nit,
i ens asseiem al voltant de taules rodones al seu bell jardí .
A sopar , a sopar !  Doncs ,gana gana tots en tenim ¡
A mi em toca seure al cantó de un professor molt viu .

Bon vi ,postres ,cafès ,copetes, i aleshores ,tot seguit, els ànims ens fan escalfor.
Problemes de lògica surten i surten. Es nota l'etanol !
M'en planteja un per que el resolgui i li doni l'explicació.
Em tracte com alumne. Ja os he dit ,oi ,que es un professor ?

Hi han dos pares i dos fills ,tots amb molta gana, al voltant d’un gran i olorós coc .
El coc es rodó i amb quasi mig pam de grossor.
Fan un total de 3 talls . I cadascun dels 3 talls , al coc el dividiria en dos.
Tots els 3 talls  passen per al centre del coc, just al centre de tot.

Totes les porcions pesen lo mateix  i cada persona es menja dos porcions.
Compten les  restants porcions  i veuen que encara en sobren dos
A la taula del cantó un senyor crida ben fort (es veu que ho ha escoltat tot !):
“Això no pot ser !“ .”Compta ,compta !“ li diu,rient, el professor
.









dilluns, 12 d’agost de 2013

AVUI OS PORTO UN FET "MES ENLLÀ"


Avui  os porto un fet del “mes enllà ”.
Ahir al vespre,xafardejant revistes i diaris vells ,
vaig veure una imatge que em va “cridar”.
Dos segons després , quelcom dins meu va dir :"Això ho resoldré !".
Amb la imatge ja escanejada ,tot seguit em poso a treballar.

Va esser trobada un mati ,dibuixada en un camp de blat.
Lo que encara no sé ,al veure-la , es com es va sentir el pagès .
Segur que deia :"Oh Lord ....el treball de tot un any ! .
Mitja collita feta malbé ! " i ho deia amb anglès .
El dibuix es gran ,molt gran .
Algo o algú o ... ves a saber què !
dibuixa belles i perfectes imatges  des de fa uns pocs anys .


I ho fa ,o fan , en tant sols uns segons.
Així ho diu molta gent ,persones que ho han vist,
i han pres vídeos i fotos ,inclòs !.
Gent casual i gent que espera tota una nit,
gent parada i gent a dalt de un camió .

De tot hi ha ,inclòs mentiders, a la vinya del Senyor !
Però ,hi ha tanta gent que diu que ho ha vist,que penso que algú no ha mentit !
A més a més, si em preguntes a mi ,només puc dir : " I per que no ?"
Perquè ens neguem coses ? Perquè ,mes enllà, no hi poden existir ?.
Però ,tornant al dibuix que aquí ens pertoca,respon amb serenor :
Ets capaç de trobar una resposta ? Si respons que no, et puc ajudar i et dic :
Mira rimes , conta-ho tot , i aleshores trobar-ho pots !





dilluns, 5 d’agost de 2013

Amics del Camí de la Vida


Amics de la pols del Camí.
Amics del pols de les estrelles.
Amics de assentades a  voreres
plenes d'arrodonides pedres.

Amics de taules rodones,
amb xarrades disteses.
Amics de taules mal fetes,
amb actituds acalorades i punxents.

Amics de parla fàcil ,
amics de poques lletres..
Amics amb mons imaginaris,
que, potser es així com els mons es creen.

Amics de fa molts anys,

i altres que avui es fan.
Amics de temps perduts,de temps enrrere.
que els trobes amb una senyal que abans feien.

Amics de la rosada del matí,
amics de migdiades ardents.
Amics de tardors rogenques,
amics de fogates de nit.

Però ... d'amics , amics, en queden pocs en el record,
perquè el Camí del Temps ho engoleix tot.
I abans de que s'esvaeixen tens que posar-los en el Cor.
Allí,allí ... on ni el Temps entrar-hi pot ¡¡¡




Estic ordenant les fotos



Estic ordenant les fotos que,
amb el mòbil , he fet des de fa uns anys.
Tinc un embolic de dades,noms de llocs,dates
 i moltes de les imatges triplicades estan.

Tinc un problema gran.
Sobretot amb una de les imatges.
La tinc repetida 3 vegades,
i cadascuna d'elles assenyalada amb diferents dates:

6 de juliol,6 de febrer i 30 de març.
Se,més o menys,el lloc on la vaig realitzar.
Encara sort !   Menys mal ! 
És a les contrades del nostre Pla.


Les tres imatges porten,en un racó,a la part de dalt,
les dades de on els meus ulls miraven quan es va crear.
I per acabar-la de liar,
un del dígits esborrat està .

Tinc el cap espès. Avui no puc gaire pensar.
Em podríeu ajudar ?
S’ha de  trobar...
Amb quina de les dates puc confiar ?

Ah!  Em podríeu dir,
(si és que es pot, clar !)
Es va fer a primera hora del matí 
o...tirant cap al tard ?







A la plaça gran de un poble petit


A la plaça gran de un poble petit,
l'altre dia em vaig trobar un vell amic.

Varem parlar de vells records,de temps antics.
Feia anys que no ens veiem i dona goig fer-ho així.

Al dir-nos el adéu ,desprès de l'abraçada final,
em deixa un full de paper amb un dibuix enmig.

Tot allunyar-se ,i sense girar el cap,em va dir:"Amb Deu siau".
I jo em vaig quedar atonit : Allà , a la plaça ,al seu bell mig.

El paper duia el dibuix que os mostro aquí.
Darrera la fulla ,hi havia,també,unes paraules escrites a mà:

“MusEuMesApost“.Que me havia volgut dir?
A lo millor,les lletres no anaven amb el dibuix,vaig pensar.

Minuts,hores,tant del dia com de la nit,
dies sencers  dedicats a esbrinar el misteriós  escrit.

A vegades les coses no son lo que semblen,em vaig dir.
Penso que si m'ho va deixar ,es que ho puc aconseguir.

Les paraules  vaig comptar,capgirar,trencar,
i de manera diferent les vaig tornar a unir.

Vaig comptar les estrelles,son 12, i els punts,13 n'hi ha,
i els angles entre els punts. Inclòs els colors vaig mirar.

Distàncies vaig mesurar,entre els 12 punts ,i amb el central.
Amb tantes dades que tenia,la Lògica i el Ordre vaig  posar.

Només quan vaig decidir que no havia cap problema,
aleshores la solució va vindre directa a mi.   Fes-ho així ¡¡¡¡